El cubisme va ser un moviment artístic desenvolupat entre 1907 i 1914 nascut en França i guiat per Pablo Picasso, George Braque i Juan Gris. És una tendencia essencial, ja que dona peu a la resta de les avanguardes europees del segle XX. Es tracta de la ruptura definitiva de la pintura tradicional.
El terme cubisme va ser encunyat pel crític francès Louis Vauxcelles, el mateix que havia batejat als fauvistes titllat de fauves (feres), en el cas de Braque i les seves pintures de l'Estaque, Vauxcelles va dir, menyspreu, que era una pintura composta per «petits cubs». Es va originar així el concepte de «cubisme».
El cubisme intenta atènyer l'essència de les coses que representa, per la juxtaposició de punts de vista diferents en la realitat, però que apareixen simultanis en la obra final. Picasso, aplicarà la descomposició cubista al paisatges, però també als objectes i al retrat.
